Joaquim Colominas

Recordant Isaiah Berlin: l'erissó Sarkozy i la guineu Obama.

Aquests darrers dies s'ha commemorat el centenari del naixement d'Isaiah Berlin. Per la importància de les seves aportacions al pensament polític a favor de la llibertat, cal destacar que a casa nostra aquesta commemoració ha passat excessivament desapercebuda. I aquest fet s'enten en un país com el nostre, en el que hi ha hagut durant dècades, i encara hi ha una hegemonia intel•lectual socialista, d'origen marxista, dominant en els mitjans de comunicació i a les universitats, que ha fet que el nom d'Isaiah Berlin els hi fós incòmode. Hores d'ara, però, a inicis del segle XXI, ja hauriem de començar a posar a cada u al seu lloc. El pensament d'Isaiah Berlin no només continua sent d'una gran actualitat sinó que pensem que el temps farà honor a la categoria del seu pensament polític.

Llegir més...    |     Comentaris

Hugo Chávez i l'eliminació de mandats

El sistema polític liberaldemocràtic va néixer a finals dels s. XVIII amb una clara voluntat de passar full definitivament a l’etapa despòtica de la monarquia absoluta i de posar les bases del què hauria de ser, dècades més tard, la democratització de les societats occidentals. Però el primer pas del liberalisme polític va consistir en frenar els abusos del poder, en (de)limitar els poders de l’estat. La democràcia és al·lèrgica a la concentració de poders en unes mateixes mans i, per aquest motiu, per evitar abusos de poder, es proposa dividir aquest poder horitzontalment: el poder legislatiu en mans dels representants dels ciutadans, elegits a les urnes; el poder executiu, en mans dels governants; i el poder judicial, en mans de jutges i magistrats. Aquest va ser el primer pas, de la mà de Montesquieu i de Locke, a Europa.

Llegir més...    |     Comentaris

El futur de la catalanitat

Què succeeix quan en un país conviuen dues comunitats lingüístiques, culturals? Què acaba succeint? A Catalunya coexisteixen dues comunitats culturals i lingüístiques: la pròpia, la catalana; i l’espanyola. Mediàticament, cada una d’aquestes comunitats es mou en uns espais concrets: TV3 -AVUI -RAC1 - Catalunya Ràdio..., per un costat; i Tele-5 - Antena 3 - TVE - la SER - la COPE - El País - Abc..., per l’altre. Són dos mons, culturalment, lingüísticament, mentalment, que conviuen, que cohabiten pacíficament, però són dosmons. És veritat que alguns ciutadans tenen sentiments d’identitat compartida, i conviuen en les dues comunitats a la vegada. Certament. Però aquests són unaminoria. En realitat, quan en unamateixa societat coexisteixen dues llengües, dues cultures, l’una acabamenjant-se l’altra.El peix gros sempre acaba menjant-se el petit.

Llegir més...    |     Comentaris

Derrota, exili, repressió, resistència, represa, recuperació, … i noves amenaces

"La nostra catalanitat torna a estar amenaçada. Aquesta vegada, però, la diferència és que l’amenaça de la nostra identitat nacional es fa en plena en democràcia"

Llegir més...    |     Comentaris

Matrícules i model d’estat: França més respectuosa que Espanya!

"A l’estat espanyol, no ha canviat res: les matrícules continuen essent les del PP. El model del PSOE és el del PP"

Llegir més...    |     Comentaris